Yersinia pestis

Yersinia pestis

Anteriorment s’anomenava Pasteurella pestis

• Classificació:
• Regne: Bacteria
• Filum: Proteobacteria
• Classe: Gammaproteobacteria
• Ordre: Enterobacteriales
• Família: Enterobacteriaceae
• Gènere: Yersinia

• Característiques morfològiques: 

És un bacteri grammnegatiu d’una mida d’entre 0.5-0.8 µm d’amplada i d’entre 1.0 - 3.0 de llargada. No tenen espores però presenten una càpsula proteica i la seva paret està composta per complexos de lipoproteïna que tenen funció fagocítica Forma colònies de fins a i 1 mm i poden tenir colors oposats, des d’un color translúcid a un opac . Les seves cèl·lules  tenen forma de cocbacil i depèn de l’espècie poden ser mòbils ja que presenten flagels peritrítics.

• Característiques metabòliques: 

Es classifica com a un bacteri anaeròbic facultatiu (poden créixer en presència o absència d’oxigen) amb un metabolisme fermentatiu ja que la fermentació de la D-glucosa i altres hidrats de carboni produeixen àcids. i redueixen el nitrat a nitrit. L’oxigen és el seu acceptor final d’electrons És reductasa i catalasa positiu i oxidasa negatiu. La seva temperatura òptima de creixement es troba entre els 28-29ºC i els seus factors de creixement més habituals són la metionina i la fenilalanina.

• Característiques ecològiques: 

Aquests microorganismes són endèmics en molts països i han estat aïllats en molts països excepte a Austràlia i l’Antàrtida i també s’han aïllat en més de 100 rosegadors que s’han convertit en els hostes més habituals, tot i que també poden ser capaços de causar malalties en insectes i éssers humans. Els seus principals vectors són puces orientals de rata com  Xenopsylla cheopis. Aquest microorganisme no és virulent a les puces perquè tenen una temperatura corporal d’uns 25ºC i no seria factible per al creixement de Yersinia pestis. Però el bacteri codifica dues molècules antigèniques que són: F1 i VW que són necessàries per a la patogenicitat acompanyades d’un entorn ric en minerals.

La pesta es una malaltia potencialment epidèmica provocada per Y.pestis que a través de rosegadors o en àrees amb manca d’higiène pot produïr un efecte infecciós. En zones  on hi predominen ambients rurals  o boscos de terres semiàrides i prats els esquirols, talps, ratolins, conills tenen la facilitat de ser afectats amb facilitat. Seguint la xarxa tròfica, els carnívors que s’alimentin d’aquests animals després de la seva injestió podrien ser portadors d’aquesta malaltia.

• Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Dues subespècies s’han pogut seqüenciar gràcies als avanços biotecnològics que ens han permès conèixer quants parells de bases tenen aquestes: La primera subespècie és Y. pestis medievalis amb 4.600.755 parells de bases i la segona Y. pestis orientalis amb 4.653.728 parells de bases.

Com s’ha esmentat abans aquest bacteri quan es troba davant les cèl·lules fagocítiques produeix unes proteïnes que imepdeixen la seva fagocitosi i així durant el procés d’infecció el bacteri té la capacitat d’impedir la fagocitosi. Hi ha tres formes de presentació de la pesta: la pesta bubònica, la pesta pulmonar o pneumònica i la pesta septicèmica.

En el cas de la pesta bubònica el símptoma d’aquesta variant és l’aparició de bubons que poden arribar a la mida d’un ou i normalment són característics de zones com el coll o les aixelles. La segona variant és la única que es transmet per via oral amb gotes de saliva d’una persona infectada pel bacteri i produeix l’aparició de coloracions blavoses pel cos (especialment la cara). D’aquí prové el nom popular de la malatia Pesta Negra o Bubònica. La última variant s’anomena pesta septicèmica tot i que és la menys freqüent és la més perillosa ja que causa la mort al 100% dels malalts. Els símptomes són la febre alta i l’aparició de taques de color morat pel cos. 

A l’Edat Mitjana aquesta mateixa malaltia va produir una elevada reducció de la població, per tant, tot i que actualment la pesta està controlada cal tractar-la abans de l’aparició de la última variant perquè sinó la mort es produirà al cap d’uns 5 dies.

Eva Milà, Laia Rodríguez, Israa Rila, Núria Pou