Clostridium tetani

Clostridium tetani

Nom: Clostridium tetani.

Classificació:  Fílum: Firmicutes, Classe: Clostridia, Ordre: Clostridiales, Família: Clostridiaceae, Gènere: Clostridium.

Característiques morfològiques:  És un bacil dilatat gram positiu d’unes 0.5–1.7 × 2.1–18.1 μm  i presenta mobilitat gracies a flagels perítrics tot i que algunes soques no presenten mobilitat.  Es formador d’espores, en aquest cas endòspores de major diàmetre que la cèl·lula vegetal, les espores solen ser rodones i terminals, però algunes vegades són ovalades i/o subterminals. En cultius frescs tenen coloració blava (gram +) però una vegada han passat 24 hores agafen una coloració vermella i les cèl·lules són gram -.

La paret cel·lular conté meso-DAP; els sucres principals de la paret cel·lular són principalment glucosa i ramnosa amb restes de galactosa i manosa. La paret es sensible a la dissolució per lisozims.  

Les colònies sobre una superfície d’agar sang són de 4-6 mm en diàmetre, planes, translúcides, de color gris, amb una superfície mat, irregular i amb els marges de rizoides i en general formen una zona estreta de β-hemòlisi. En agar les colònies són transparents i llanoses.

Característiques metabòliques:   En relació al seu metabolisme és estrictament anaeròbic i catalasa negatiu.  Són anaeròbics obligats i per tant a concentracions d’O₂ de l’aire no pot sobreviure. Es desenvolupa en entorns amb gran concentració de CO₂ i una baixa concentració de O₂. Cal destacar que l’espora sobreviu en ambients amb concentracions normals d’O.

Totes les soques utilitzen aspartat, glutamat, histidina i serina per al creixement; algunes soques utilitzen metionina, treonina i tirosina.  El fenol es produït per totes les soques i l’indol nomes per algunes amb brou suplementat amb L-fenilalanina, L-triptofan i L-tirosina.

És sensible a cloramfenicol, clindamicina, eritromicina, penicil·lina G i tetraciclina.

Els principals àcids grassos formats en condicions normals i sense glucosa són els àcids grassos saturats C12, C14, C16 i C18 i quantitats de més petites de C18 insaturat i àcid C16 amb un doble enllaç en la posició 7 o 9.

Característiques ecològiques: Produeix dos antígens solubles i patògens, tetanolisina i tetanospasmina.

Tetanolisina interfereix en la producció de la malaltia. La tetanospasmina, la causa del tètanus clínic en humans i altres animals, és una potent neurotoxina que afecta al sistema nerviós.

És un organisme ubic. És pot trobar al sòl en la majoria dels terrenys càlids i humits; en humans i altres femtes d’animals en particular de cavalls; en l’atmosfera d’un hospital; en algunes ocasions en les ferides en animals i humans, genives i dents infectades, ulceres corneals, infeccions en l’oïda mitjana, infecció intraperitoneal, omfalitis, infeccions uterines després del part, en teixits amb abrasions i laceracions, us d’agulles contaminades i budell de gat.

En cultius de brou de PYG les condicions per a un creixement òptim són d’un pH de 6.1 fins a 6.5 i una temperatura de 37 °C. EL creixement s’inhibeix per un 20% de bilis o 6,5% de NaCl i en condicions aeròbiques presenta una alta mortalitat.

Té una endòspora que pot resistir a condicions desfavorables durant 40 anys.

La via d’infecció sol ser per dispersió i contacte amb les espores per diferents vies com ara talls amb elements punxants o afilats, per mossegades d’animals, rarament per picadures d’insectes i contacte de ferides amb elements contaminats com ara terra, femtes, pols, etc.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques: És un organisme estudiat ja que aquest bacteri allibera la neurotoxina tetanospasmina responsable de la malaltia del tètanus. La toxina bloqueja els senyals nerviosos de la medul·la espinal fins als músculs provocant espasmes musculars.

Actualment hi ha vacunació en contra del tètanus.