Clostridium perfringens

Grup 5: Júlia Plaja, Paula Soriano, Laura Vilà. 

Nom: Clostridium perfringens.

Classificació: fílum: Firmicutes, classe: Clostridia, ordre: Clostridiales, família: Clostridiaceae, gènere: Clostridium.

Característiques morfològiques: bacil. Agrupació en forma de colònies grans (1-3µm  de diàmetre). Esporulat. Gram-positiu. Mida d’1µm d’amplada x 4µm de llarg. Marges rectes i extrems roms. Immòbil.

Característiques metabòliques: font d’energia química, mitjançant la fosforilació a nivell de substrat. La font de poder reductor i de carboni és matèria orgànica. L’acceptor extern d’electrons són compostos inorgànics, per exemple el nitrat. Com a requeriments nutricionals específics no tenen tots els gens necessaris per a la biosíntesi d’aminoàcids, de manera que no poden sobreviure en absència del conjunt d’aminoàcids essencials. Les particularitats fisiològiques d’aquest microorganisme és que es desenvolupa ràpidament en anaerobiosi, formant colònies grans amb doble halo d’hemòlisi en plaques d’agar-sang.

Característiques ecològiques: Clostridium perfringens és un bacteri mesòfil que té una taxa de creixement òptima a una temperatura de 37ºC. Habita a la flora gastrointestinal dels humans i diversos animals homeoterms. Es troba en aigües residuals i en el sòl. Hi ha 5 tipus de Clostridium perfringens: A, B, C, D i E. Són esporulats, fet que els permet dispersar-se amb rapidesa i facilitat. Presenten ubiqüitat, tenen la capacitat d’estar presents a tot arreu. Àmpliament distribuïts en nombrosos ambients, principalment en el sòl, i en l’intestí de moltes espècies animals, incloent l’ésser humà.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques: Clostridium perfringens està format per un únic cromosoma circular compost d’aproximadament 3.6 milions de parells de bases, amb un contingut de GC entre 24-55%. El cromosoma té 10 gens d’ARNr i 96 gens d’ARNt. Les patologies que pot generar són: enteritis necròtica, gangrena gasosa, infeccions de pell i intoxicacions alimentàries, entre d’altres. Proporciona productes d’interès biotecnològic com ara la polimixina i neomicina, que es poden utilitzar junts per tal de matar cèl·lules de C.perfringens després d’exposar-los a altres temperatures durant un període de temps curt. Les proteïnes d’unió a penicil·lina (PBP) es troben a les membranes de C.perfringens i juguen un paper important en la síntesi de mureïna, elongació cel·lular i el manteniment de la rigidesa cel·lular. Com a conseqüències ambientals hi ha la contaminació de diversos espais naturals, com ara aigües residuals i sòls. En conseqüència, qualsevol organisme que ingereixi un elevat nombre d’enterotoxines (100 milions), contindrà la malaltia. S’usa com a bioindicador, per tal de determinar la contaminació fecal de les aigües.