Bacillus thuringiensis

• Nom:

             Bacillus thuringiensis. 

• Taxonomia: 

- Fílum: Firmicutes.

- Classe: Bacillis

- Ordre: Bacillales.

- Família: Bacillaceaes

- Gènere: Bacillus. 

• Característiques morfológiques:  

- És un bacil grampositiu. 

- Mesura 1,2 mm de diàmetre per 3-5 mm de llarg.

- S’agrupen en colònies de color gris verdós amb un aspecte vidriós. 

- Presenta mobilitat amb flagel·lació peritrica.

• Característiques metabóliques:

Són bacteris quimioorganoheteròtrofs, per tant la seva font de carboni i de poder reductor és la matèria orgànica i la seva font d’energia és química. Poden ser aerobis estrictes o anaerobis facultatius.

En el cas dels aerobis estrictes, l’acceptor extern d’electrons és l’oxigen i reciclen el NADH en la cadena de transport electrònic. D’altra banda, poden ser anaerobis facultatius, de manera que l’acceptor d’electrons i el reciclatge del NADH el produeix el piruvat.

Aquests bacteris fermenten la matèria orgànica i redueixen el nitrat a nitrit. Responen negativament a la prova de Voges-Proskauer, el que indica que no fermenten la glucosa. Són catalasa positiu, resistents al lisozim, i presenten susceptibilitat als bacteriòfags.

• Característiques ecológiques:  

Bacillus thuringiensis té un creixement molt ràpid en un rang de temperatura de 15-45ºC, essent la temperatura òptima entre 26ºC i 30ºC.

Una característica rellevant d’aquest bacteri és que esporula en forma cristalls de δ-endotoxines proteíniques, amb acció insecticida.

És present en tot tipus de terrenys, incloent platges, deserts i tundra, entre d’altres. A més, també es pot trobar sobre insectes, fulles caigudes i arbres, especialment en coníferes.

• Altres característiques:

En l’àmbit agrícola, és capaç de parasitar i eliminar algunes plagues potencials, com la dels lepidòpters, concretament les erugues.

Formen cristalls proteics en el seu interior que presenten la toxina Cry, el que els hi provoca la deshidratació i posteriorment la mort.  

S'utilitza com una alternativa biològica als plaguicides, tot i que no és totalment eficaç, ja que acaben desenvolupant tolerància.

És molt específic pel que fa el seu efecte sobre els humans, la vida silvestre, els pol·linitzadors i sobre molts altres insectes beneficiosos és mínim o gairebé nul.

Paula Sellarés
Glòria Casas
Sofia Quintana