Ralstonia spp. inclou els antics membres de Burkholderia spp. (Burkholderia pickettii i Burkholderia solanacearum). Anteriorment es consideraven membres del gènere Pseudomonas. S’anomena així gràcies a la bacteriòloga Ericka Ralston.
- Classificació:
- Regne: Bacteria
- Filum: Proteobacteria
- Classe: Betaproteobacteria
- Ordre: Burkholderiales
- Família: Ralstoniaceae
- Gènere: Ralstonia
- Característiques morfològiques:
- Característiques metabòliques:
- Característiques ecològiques:
- Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:
Deriven de bacteris fototròfics que en el procés evolutiu han deixat de ser fotosintètics, el quals els va portar a colonitzar hàbitats en els que la fotosíntesi anoxigènica no suposava cap ventatja. Com a especificitat gènica cal destacar que presenten numerosos operons induïbles per adaptarse a requeriments nutricionals del medi.
Algunes espècies de Ralstonia spp. creixen en ambients hospitalaris i poden ser patògens oportunistes. Són capaços de causar infeccions en les vies respiratòries i urinàries, sobretot en persones immunodeprimides. Per aquest motiu, la majoria dels casos d’infecció en concentren en hospitals i clíniques. S’ha demostrat que causa infeccions, a vegades de caràcter greu, com la osteomielitis o la meningitis.
Pickettii Ralstonia, l’espècie més rellevant del gènere, fins fa poc ha sigut considerada com l’únic tipus amb importància clínica ja que ha sigut trobada en sang, orina i fluids cefaloraquídics. Ralstonia insidiosa i Ralstonia mannitolilytica són actualment altres espècies amb notable importància patògena. Tot i això, aquest gènere es considera amb baixa capacitat patògena, i conseqüentment no entra dins els paràmetres de reconeixement en neteja i anàlisis en l’àmbit hospitalari.
Ralstonia solanacearum colonitza el xilema de les plantes causant-ne la podrició. Afecta communment a la planta de la patatera i en conseqüència també la patata, provocant grans pèrdues en els cultius.
Per altra banda, Ralstonia eutropha té la capacitat de degradar compostos cloroaromàtics i altres contaminants. A més de poder produir plàstics biodegradables gràcies a que acumulen polihidroxialcanoats (polímer que s’utilitza per fer el plàstic).
Eva Milà, Laia Rodríguez, Israa Rila, Núria Pou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.