Neisseria spp.

• Nom: Neisseria spp.

• Classificació:

  

          - Fílum: Proteobacteria

          - Classe: Betaproteobacteria

          - Ordre: Neisseriales

          - Família: Neisseriaceae

          - Gènere: Neisseria

• Característiques morfològiques:  coc, diplococus, gram negatius, entre 0.6 i 1µm, immòbils, sense flagels, sense pigmentar o grises, colònies circulars amb límit definit.

http://hit-micrscopewb.hc.msu.edu/Microbiology/Lab/S2-Geni_Image_21.html

• Característiques metabòliques: aerobis estrictes: glucosa com a font d’energia, glucosa o maltosa com a font de carboni, oxigen com a acceptor extern d’electrons, N. gonorrhoeae requereix cistina i ferro. N. gonorrhoeae i N. meningitidis necessiten medis enriquits amb sang, hemina, proteïnes animals i/o suplements comercials químicament definits, com Isovitalex i Vitox. Són oxidasa positius i, la gran majoria, també catalasa positius.

• Característiques ecològiques: N. sicca,N. flava, N. subflava, N. perflava i N. lactamicus formen part de la flora habitual de les vies respiratòries altes i N. lactimicus també integra la flora vaginal de dones sanes. La majoria de les espècies tenen una temperatura òptima d’entre 35 i 37ºC (però poden suportar de 22 a 40ºC), i solen créixer en condicions on hi hagi CO2 i humitat. Poden viure en un pH d’entre 7.2 i 7.6, amb un 5-10% de CO2. Es troben arreu del món. Solen transmetre’s per mucoses o secrecions del nas i la gola de persones infectades, encara que la virulència és baixa.

• Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

N. gonorrhoeae pot causar gonorrea i  N. meningitidis pot causar meningitis bacteriana i sepsis meningocòccica, faringitis, pneumonia, artritis i altres. N. gonorrhoeae ha adquirit resistència a cefalosporines, en particular a la ceftriaxona, que s’utilitza per tractar la gonorrea. Es transmet per contacte sexual o per contacte amb secrecions vaginals durant el part.

 N. meningitidis colonitza la mucosa de la nasofaringe, rica en macròfags. Després d’activar-los, aquests produeixen O2- i H2O2, pel que patirà estrès oxidatiu. Això farà que hi hagi més reparació i recombinació de DNA, ja que hi haurà menys oxigen reactiu.

Una de les aplicacions importants de N. meningiditis és que les vesícules de la seva membrana externa es poden usar com matèria prima per a preparar vacunes i productes conjugats.

Grup 3.7: Marta Hostench Diaz, Sònia Lara Rull, Eva Viñolas Torres.