Microcystis aeruginosa

Arnau Pueyo, Rubén Solsona, Laia Torrents i Albert Vila

Nom: Microcystis aeruginosa

Classificació taxonòmica:

Filum: Cyanobacteria
Classe: Cyanophyceae
Ordre: Chroococcales
Família: Microcystae
Gènere: Lyngbya
 Gènere: Microcystis
Espècie: Microcystis aeruginosa

Característiques morfològiques:

Són procariotes, cianobacteris, i com tots els membres d’aquest grup gram negatius. Aquestes bactèries tenen una morfologia cel·lular esfèrica o lleugerament elongades, amb una mida emtre 4-6 µm de diàmetre. Són cèl·lules vegetatives absents de flagels. De color verd-blavós (degut als cloroplasts) encara que es poden veure de color marró o fosc degut a les vesícules de gas que té en el seu interior, fet distintiu per a la observació al microscopi.
Aquestes vesícules permeten a M.aeruginosa mantenir la flotabilitat a la columna d’aigua per tal d'obtenir els nivells òptims de llum i CO2 per un ràpid creixement.
Poden formar colònies esfèriques o irregulars, unides per un mucílag compost per complexos polisacàrids, aquestes colònies es veure a ull nu.

Cèl·lules de M.aeruginosa vistes al microscopi

Característiques metabòliques:

Com totes les cianobacteris són organismes fotosintètics, autotròfics. Realitzen a fotosíntesis oxigènica, en la qual l'agent reductor (font d'electrons) és l'aigua. Al prendre l'hidrogen de l'aigua s'allibera oxigen. La font de carboni es el CO2 i l'acceptor final d'electrons és l'oxigen.

Característiques ecològiques:

Aquesta espècie es veu afavorida per temperatures elevades, té el seu màxim creixement a 32ºC i per contra el seu creixement és nul a partir dels 15ºC. Però a la inversa que el seu creixement, la toxicitat d'aquesta espècie disminueix amb la temperatura,  la toxicitat màxima s'assoleix als 20ºC i a mesura que augmenta disminueix.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Aquests organismes formen agregats molt nombrosos de individus, des de milers a milions d'organismes per mil·límetre cúbic, anomenats blooms o floracions (FAN, floració algal nociva). En les quals és essencial la seva flotabilitat gràcies a les vesícules de gas, aquestes floracions els hi permet competir amb la resta de fitoplàncton, ja que bàsicament el que fan es monopolitzar la zona lumínica de la columna d'aigua.

Aquestes floracions o blooms es poden formar quan les aigües són eutròfiques, amb alts continguts de nitrat i fosfat, amb temperatures elevades 20-40ºC.

En aquesta foto podem observar una floració de M.aeroginosa

El problema es que aquesta espècie M.aeruginosa, es el responsable més comú a nivell mundial dels afloraments causants de problemes toxicològics. M.aerugionsa produeix microcistina (és una hepatotoxina), la seva producció sembla estar relacionada amb la divisió cel·lular mentre que els factors ambientals només hi influeixen de forma indirecta.
Aquesta cianotoxina presenta una elevada toxicitat, amb una dosis letal mitja de 50micrograms/kg. Això pot ser un problema per a la salut humana, però els principals afectats són els ecosistemes aquàtics.
Aquesta toxina pot causar la mort en animals com els ocells i els peixos. En humans causa gastroenteritis, irritacions i malalties del fetge.