Acidithiobacillus ferrooxidans, Legionella spp., Bacillus licheniformis i Treponema spp.

Nom	Acidithiobacillus ferrooxidans
Classificació	Proteobacteria, Gammaproteobacteria, Acidithiobacillales, Acidithiobacillaceae, Acidithiobacillus
Característiques morfològiques	Aspecte de bacil, s’agrupa en parelles encara que també es poden trobar formant cadenes curtes, és gram -, 0,5-0,6 µm d’ample i 1,0-2,0 de llarg i presenta un únic flagel. No té la capacitat de convertir-se en espora
Característiques metabòliques	És un bacteri anaerobi facultatiu. La seva principal font d’energia és el sulfur de ferro (III) FeS2 i la font de carboni és el CO2. En condicions aeròbies, els donadors d’electrons són ions de ferro o compostos de sofre que són oxidats a ions fèrrics i àcid sulfúric, on hi ha un gran requeriment d’energia. FeS2 + 14Fe3+ + 8H2O à 15Fe2+ + 2SO42- + 16H+
Característiques ecològiques	Normalment es troba en coves profundes o en el drenatge de mines àcides, per exemple en el residus de carbó. Necessiten un ambient on el pH es trobi entre 1,5-2 per tal de poder convertir metalls insolubles a solubles, produint un ambient fortament reductor. És un bacteri mesòfil, és a dir, creix millor a temperatures moderades (30-45ºC).
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques	Aquests bacteris han estat utilitzats per a la biolixiviació: extracció de determinats metalls (zinc, níquel…) utilitzant bacteris. A més a més, ha estat molt estudiada la seva simbiosi amb membres del gènere Acidiphilium. Es creu que Acidiphilium ajuda al creixement de A. ferrooxidans quan aquest es troba en condicions desfavorables. Els ions metàl·lics provinents del metabolisme d’A.ferrooxidans són tòxics per a altres bacteris, tot i estar en baixes concentracions.  No és patògen pels humans.

Nom	Legionella spp.
Classificació	Proteobacteria, Gammaproteobacteria, Legionellales, Legionellaceae, Legionella
Característiques morfològiques	Les legionel·les són bacils gramnegatius. S’agrupen formant colònies circulars de superfície pla convexa arrodonides. Mida de 0,5 a 0,7µm de diàmetre i 2µm de longitud. Presenten un flagel del tipus polar Presenten pleomorfismes (formes filamentoses), flagels subpolars i laterals. Poden presentar Pili en casos molt específics. Legionella oakridgensis és immòbil. Les espècies que són flagel·lades poden arribar als 20µm de longitud.
Característiques metabòliques	Font d’energia: aminoàcids Poder reductor: aminoàcids Font de carboni: Heteròtrofa, fan catabolisme d’aminoàcids i també poden degradar la glucosa a traves de la via EMP (glucòlisi bacteriana) . Acceptor d’electrons: oxigen, són aerobis estrictes Requeriments nutricionals específics: Ferro, L-cisteïna, alfa-cetoglutarat i carbó activat.
Característiques ecològiques	Els bacteris del gènere Legionel·la solen viure en ambients aquàtics d'aigua dolça. El pH més apropiat és el neutre. La temperatura ideal es troba entre els 20 ºC i 50 ºC, però el seu creixement òptim ronda els 35 ºC. A menys de 20 ºC comencen a aturar el seu desenvolupament i a temperatures de 60 ºC comencen a morir. Encara que són exigents a nivell nutricional, aquests compostos els extreuen a nivell intracel·lular dels organismes que parasiten. La via aèria és la manera més senzilla de contraure la malaltia que provoca el bacteri, ja que proliferen en determinats medis aquàtics creats per l’home com sistemes de refrigeració mitjançant l’aigua associats a sistemes d’aire condicionat, distribució d’aigua calenta, banyeres d’hidromassatge, etc, que proporcionen temperatures adequades per la seva multiplicació. A partir d’aquí es pot iniciar la contaminació a través d’aerosols. També acostumen a ser els mesos finals d'estiu on les aigües s'apropen a la seva temperatura òptima de creixement i on apareixen més casos d'infecció.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques	Donada la prevalença de Legionella, s’ha de considerar la possibilitat que accedeixin als sistemes de distribució d’aigua de consum, per consegüent s’han d’aplicar mesures de control per reduir les seves possibilitats de supervivència i multiplicació. Per exemple, en dipòsits d’aigua calenta, l’aigua deuria superar els 55ºC i també, el manteniment de temperatures similars en totes les canonades del sistema de distribució impediran també la seva proliferació. A la teoria és viable, però a la pràctica mantenir aquestes temperatures podria originar cremades a la població. La Legionella pot causar pneumònia i “febre de Pontiac”. La pneumònia causada per la Legionella sol venir acompanyada de manifestacions extra intestinals, pel qual és més fàcil de determinar el tipus de microorganisme infecciós causant de la pneumònia que en altres casos on els símptomes apareixen sols al tracte respiratori.

Nom	Bacillus licheniformis
Classificació	Bacteria, Firmus, Bacilli, Bacillales, Bacillaceae, Bacillus
Característiques morfològiques	És un bacteri amb forma de bacil i gram positiu. És mòbil ja que té uns flagels en posició peritrica. Pot formar agrupacions formant cadenes. Formador d'endospores.
Característiques metabòliques	A diferència dels grams positius, és un bacteri anaeròbic facultatiu, és a dir, pot créixer i metabolitzar els seus productes en presència i absència d’oxigen. En condicions anaeròbies du a terme processos de fermentació en  els quals hi ha un reciclatge intern de NADH i produeix productes com el lactat, glicerol, acetat, acetaldehid o etanol (en funció de les condicions en que es trobi el bacteri). També s’ha demostrat que poden actuar com a organismes desnitrificants. Obté els nutrients i el poder reductor de la matèria orgànica, diem que és un organisme quimioorganoheteròtrof.
Característiques ecològiques	Es troba principalment al sòl i a les plomes de les aus (portadors comuns). També es troba en plantes i vegetals ja que hi està relacionat (els serveix com a antifúngic). La seva temperatura òptima de creixement és a 50ºC, tot i que pot sobreviure a temperatures molt més altes. A més a més, pot sobreviure a pH molt alts. Quan les condicions són desfavorables, aquest bacteri es converteix en espora.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques	És un bacteri amb un gran interès en la indústria ja que té diverses aplicacions: -       Producció d’una proteasa molt eficient (medi alcalí i baixa temperatura) per a detergents -     Producció d’antibiòtics. Produeixen la bacitracina, un antibiòtic que és una barreja de polipèptids cíclics que inhibeixen el creixement dels gram + (llisa el proplast en presència d’ ions zinc i cadmi). Per tant, també és un antibiòtic contra ell mateix. -       Producció de farina com aliment per al bestiar, ja que tenen uns enzims capaços de degradar les proteïnes de les plomes. -       Fungicida Diversos estudis actuals demostren que aquest bacteri podria estar involucrat en la muda del plomatge de les aus i patrons de colors. També hi ha una associació amb plantes i vegetals per l’activitat antifúngica.

Nom	Treponema spp.
Classificació	Spirochaete, Spirochaetes, Spirochaetales, Spirochaetaceae, Treponema
Característiques morfològiques	Són bacils gramnegatius llargs prims, enrotllats en forma d'hèlix , espirals. Tenen entre 6-12 espires regulars fusiformes i estan formats per flagels que recorren longitudinalment el microorganisme d'extrem a extrem. Aquests flagels estan envoltats d'una membrana externa i són paraplasmàtics. Gràcies a aquests flagels i als seus moviments de rotació i flexió es poden moure. Són petits d'entre 6 a 15 μm de llarg i de 0,1 a 0,2 μm d'ample. No es poden observar amb microscopis òptics de fons clar, es necessiten, com a mínim, l'ús de microscopis electrònics o microscopis òptics de fons obscur.
Característiques metabòliques	Són organismes quimioorganoheteròtrofs. Totes les espècies de Treponema poden utilitzar una gran varietat de carbohidrats o aminoàcids com a font d'energia i carboni. D'altra banda només un grup reduït de les espècies d'aquest gènere pot utilitzar els carbohidrats. Realitzen una respiració anaeròbia estricta o bé microaeròfila, és a dir que requereixen nivells d'oxigen molt inferiors als que es troben en l'atmosfera de la terra per sobreviure. La font seva font de poder reductor és la matèria orgànica.
Característiques ecològiques	Són organismes sapròfits. Les podem trobar a la cavitat oral, el tracte intestinal, rumen, i àrees genitals dels éssers humans i animals. Es distribueixen per tot el món i segueixen sent un problema important de salut pública. Tot i això es tracta d'una bateria bastant vulnerable, no pot viure en climes secs i amb temperatures superiors a 42 °C. Per a incubar-les es necessiten temperatures d'uns 37 graus, un temps d'entre 1 i 2 setmanes, amb un rang de pH entorn el 7,3 i en condicions anaeròbiques o microaerofíliques. Posteriorment, a la incubació apareixen colònies blanques que es poden conrear.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques	Algunes espècies són patògenes i paràsits per als éssers humans i altres animals, generalment donant lloc a lesions locals en el teixit, la sífilis, frambèsia, entre altres. És a dir, les espècies patògenes dintre d'aquest gènere es caracteritzen per ser altament virulents a causa de la presència d'unes proteïnes adhesives a la membrana externa, a la hialuronidasa, etc. T. hyodysenteriae és l'agent etiològic de la disenteria porcina. Molts dels altres Treponema s'han trobat en certes úlceres de la pell, la malaltia periodontal, i les malalties diarreiques; No obstant això, el seu paper com a agents causants d'aquestes malalties encara no està definit. La resta d'espècies de Treponema inclouen T. pallidum, T. carateum, i T. paraluiscuniculi. L'últim organisme és responsable de malalties en conills. T. pallidum, l'agent etiològic de la sífilis congènita, i T. carateum, l'agent etiològic de la pinta.

Autors: Júlia Valls Soria, Marina Portella Pérez, Marta Périz Calonge i Alejandra Portavella Gramunt