Streptomyces spp.

Nom: Streptomyces spp.

Classificació:

• Fílum: Actinobacteria
• Classe: Actinobacteria
• Ordre: Actinomycetales
• Família: Stremtomycetaceae
• Gènere: Stremptomyces

Caracaterístiques morfològiques: són bacils filamentosos que s’agrupen formant un miceli filamentós amb dues parts: un miceli de substrat amb filaments no septats i un miceli aeri; són aerobis estrictes i gram-positius. Els filaments tenen dimensions d’entre 0,5-2µm de diàmetre i la seva longitud és variable, són organismes immòbils (la mobilitat la presenten gràcies a la formació d’espores).

Característiques metabòliques: poden utilitzar una gran varietat de compostos com a font de carboni, com serien: sucres, aminoàcids, alcohols, àcids orgànics i compostos aromàtics. A més a més, produeixen enzims extracel·lulars que els hi permet utilitzar substrats com midó, cel·lulosa o hemicel·lulosa, lignina i gomes. El gènere Streptomyces pot utilitzar com a font de nitrogen urea, arginina o ornitina, i la glucosa com a font d’energia.

La seva gran diversitat metabòlica és deguda al seu gran genoma, que té centenars de factors de transcripció que controlen l’expressió gènica permetent-los-hi respondre a les seves necessitats específiques.

En el cicle biològic de Streptomyces poden distingir-se dos tipus de metabolisme:

• Metabolisme primari: conjunt de reaccions anabòliques i catabòliques que mantenen els processos vitals de la cèl·lula i l’increment de la biomassa total (síntesis de DNA, àcids grassos, lípids…). Aquest metabolisme és comú en totes les espècies del gènere
• Metabolisme secundari: formació de productes no essencials pel creixement  de l’organisme, però li confereixen avantatges ecològiques i, per tant, millor competitivitat biològica. Els metabòlits que se’n deriven són específics de cada espècie, tenen estructures químiques i activitats molt diverses i deriven de rutes biosintètiques complexes. Aquesta síntesi es dóna a la fase de creixement exponencial o a la estacionària.

Alguns organismes del grup presenten un complex enzimàtic relacionat amb la respiració del nitrat, això és una adaptació al sòl, on poden haver-hi condicions d’anòxia.

k

Figura 1: Tinció de gram. Microscopia òptica 1000 augments: s’observen bacils ramificats gram positius. Font: ASM Ann C. Smith, University of Maryland, College Park, MD. ©

Característiques ecològiques: poden trobar-se en ambients aquàtics, tot i que abunden al sòl, causant-li la olor de terra degut a l’alliberació d’uns metabòlits específics (geosminas). També tenen un paper important en la degradació de matèria orgànica, alliberen substàncies tòxiques (enzims hidrolítics) que permet degradar els polímers insolubles de la matèria orgànica.

Tenen un millor creixement en pH alcalins i neutres, d’entre 6,5 i 8; però també se’n poden aïllar en medis àcids. Abunden en sòls ben drenats i sòls coberts de fangs, pel seu creixement necessiten poc potencial hídric.

Els podem trobar en simbiosi amb formigues del gènere Attini

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques: sintetitzen antibiòtics com a metabòlits secundaris, més de 60 són utilitzats en la medicina humana i veterinària. Darrerament s’ha començat a utilitzar Streptomyces per a l’expressió de proteïnes eucariotes, en substitució de Escherichia coli, que resultava problemàtica perquè alliberava les proteïnes a l’espai periplasmàtic i era difícil de recuperar.

S’han trobat 10 espècies d’aquest gènere que resulten ser patògenes per les plantes, a les que els hi ataca les arrels. En les patates crea una crosta externa que, tot i no afectar l’interior del tubercle, fa davallar el seu valor ja que té una imatge poc agradable.




Grup 3.7: Marta Hostench Diaz, Sònia Lara Rull, Eva Viñolas Torres